La Gran Evasió

Les reinones contra la Reina

2008-11-01T07:43:00.000-07:00

Moltes coses a dir sobre les "polèmiques" paraules de la reina Sofia (o ciutadana Sofia, si ens atenem a la nomenclatura progre que circula pel món) sobre el matrimoni homosexual, eutanàsia, avortament, etc etc, al llibre de la periodista Pilar Urbano.

En primer lloc, reaccions: les reinones gays, lesbianes, transexuals, bisexuals, trisexuals, polisexuals i multisexuals han muntat en còlera contra el que consideren unes declaracions homòfobes, xenòfobes, antidemocràtiques i pràcticament nazis. Al seu parer (i al parer dels progres d'aquest país), la Casa Reial no pot efectuar declaracions d'aquest tipus, ni de les coses que pensen, vaja (i aleshores suposem que de cap tipus, no? Prohibim que els Reis parlin o s'expressin de res en absolut. Per exemple, s'ha acabat el tennis. Perquè, quan els Reis animen a Rafa Nadal en una final de tennis, ¿no poden sentir-se ofesos els milers súbdits seus que són i se senten fans de Roger Federer per aquesta clara presa de posició de la Casa Reial en un aspecte tan trascendent per l'estat d'ànim de l'espanyol mitjà? Un altre exemple: prou d'animar la selecció espanyola de futbol o de bàsquet, o d'elogiar Pau Gasol! Que passa amb els ciutadans de la Corona espanyola que paguen el sou als monarques i que se senten fans dels Boston Celtics? És un escàndol!!!! Respect per les minories!!!!!) Si seguissim la línea d'actuació d'aquests pirosexuals feixistes, que només creuen en la seva llibertat d'expressió, arribariem aquí, més o menys.

Segon, és el món al revés: avui es publiquen les reaccions dels polítics als diaris (per cert, els übersicaris sociates de El País no donen les reaccions de Zapatero en portada, només unes declaracions de la Reina encontra de Bush, esclar, jajajaja, és brillant; Público, el BOE, també opta pe defensar la Casa reial i atacar el PP): Resulta que el megaprogre ZP ara defensa la casa Reial, i la colla de la caverna pepera li retreu les declaracions. la qual cosa ens dóna una idea de què el tema de les conviccions, per a un polític és tan voluble com això: el PP renuncia al que pensen el 90% dels seus votants per tal de fer mal al govern, mentre el Gobierno renuncia als seus principis sectaris xiulant i passant la ma per l'esquena a la casa reial. Lamentable. Compañero Setapé, compañera Fernández de la Vogue: on són les vostres inamovibles conviccions, el respecte per les minories, la llibertat per tothom? Sortiran las locas Cerolo o Fernández Aguilar a defensar també el paper de la monarquia ara? Ens encantarà veure-ho. Fará l'amic Jordi Évole, ara que té un Ondas, un Salvados por el género o un Salvados por detrás? Home, si podem fer un Salvados por la Iglesia potser estaria bé també, no? Progres del món, sigueu vosaltres mateixos!

Tercer. I a tot això, quines han estat les declaracions de la Reina? Està en contra que els homosexuals s'ajuntin, i puguin estar al registre civil? No. Només està en contra que d'això se'n digui matrimoni. També li sembla ridícul el tema de les carrosses i l'Orgull Gai. Però això és respectable, i fins i tot defensable, quan aquestes coses es paguen de la butxaca de tots els contribuents. Quanta gent hi ha que li sembla ridícula la Cavalcada de Reis, els Tres Tombs o la processió del Corpus? I és perfectament respectable i ningú et diu xenòfob per dir això. Del tema de l'avortament i l'eutanàsia, la Reina expressa una opinió personal que coincideix amb la de molta gent, com a mínim, la d'una àmplia minoria de ciutadans de l'Estat. I per bé que no sigui una opinió majoritària (que està per veure), s'ha de respectar. El que passa és que si algú opina, encara que sigui de manera delicada i respectuosa com en aquest cas ha fet la Reina (i ningú que llegeixi les "polèmiques" frases pot dir el contrari) i no agrada a aquest lobby cada cop més intolerant que formen els homosexuals, resulta que no pot parlar. Actituds com aquestes, als anys 30 i 40, les mantenien partits com la Falange a Espanya, l'NSDAP a Alemanya, el partit feixista italià o els ustatxes croates. Sí, sí que es bèstia dir això, però és cert. I molt inquietant. La reina ha dit el que pensen alguns (pocs o molts) ciutadans. I sense faltar al respecte. Ser normal, amics gays, inclou acceptar crítiques o desacords. I passar més desapercebuts i no ser tant notes. Als catòlics els foten molta més canya i callen més. Potser podríeu intercambiar experiències, a veure com es practica això del trágala. En sentit figurat, vull dir, eh? Ara no em sigueu malpensats.

Sempre hi toca, aquest

2008-09-14T11:47:00.000-07:00

Acabo de tornar de Lourdes (sí, què?) de veure el Sant Pare, que ha assistit als actes de commemoració del 150è aniversari de les aparicions, i m'he trobat aquest article a la bústia del mail. No em resisteixo a al copypaste i a penjar-lo aquí, perquè en Sostres està brillant com sempre, perquè sempre fa pensar, malgrat el seu estil punxegut no agradi a algunes persones. En negreta, la frase que em sembla més bona. No cal afegir-hi ni una paraula més.

La Bíblia i la maquinota
(Salvador Sostres)
"Després de totes les paròdies que s'han fet sobre la Bíblia, i de tots els insults que ha hagut d'aguantar la paraula divina –en nom de la raó, la ciència i qui sap quines altres pedanteries –, vet aquí que la setmana passada vam conèixer una maquinota de tots els colors que accelera partícules, i sota la promesa que ens ajudarà a descobrir l'origen de l'univers. L'univers que no sabem què és, ni qui, ni on comença, ni on s'acaba, ni si realment comença o acaba. La ciència es parapeta sempre rere l'argument de la raó i es pretén irrefutable, com si fos el Sant Pare. Aquest accelerador de partícules, i aquesta orquestració de l'univers. Hi ha lírica i metàfores, a la Bíblia. Però a la tecnologia també, i em sembla fantàstic, però que ho reconeguin. Els viatges mítics de Verne al centre de la Terra, per exemple, van molt més enllà que el Crist caminant sobre les aigües o la multiplicació dels pans i els peixos. La maquinota de la setmana passada està per veure quins resultats dóna, si és que en dóna cap. En canvi la Bíblia és el gran llibre dels llibres, el més venut i llegit de tota la història, cap relat més potent no ha estat mai explicat, i coneixem milers de milions de vides agraciades amb la compassió i consolades a través de la pregària. La Bíblia és un relat, però la ciència també. I molt més presumptuós, per cert. La fe adora Déu, i la ciència té en canvi l'arrogància de voler entrevistar-lo. No hi ha incompatibilitat entre Adam i Eva i les tortugues de Darwin, ni entre la Santíssima Trinitat i les partícules accelerades. Entre les aparicions de Lourdes i l'explicació dels forats negres, quina diferència hi ha? Quin suplement de credibilitat? La ciència ha curat malalties i la religió ha calmat angoixes. Gràcies a la ciència naixerà en condicions la nostra filla, i amb moltes vacunes protegirem la seva vida, però sense el misteri de l'amor, l'amor que és la creació divina per excel·lència, no ens haguéssim conegut, ni ens haguéssim estimat fins a engendrar-la. Cal dir també que en nom de Déu s'han comès atrocitats salvatges, i que gràcies a la ciència la humanitat té ja avui la capacitat d'autodestruir-se no sé quantes vegades. Glòria i infern, que depenen, una vegada més, de l'ànima, de la moral que decanta la balança, del temor de Déu, de la bondat i la maldat, de tot allò que Déu ens ensenya a estimar i a combatre. Keep your Bible near you, time is an ocean of endless tears".

Tot va bé si acaba bé (o el meu final de les vacances)

2008-09-07T14:04:00.000-07:00

Bé, tot té un final. I les vacances també. Demà tornem a la feina (i al blog, esclar, si el temps i la disciplina ho permeten).
Per despedir-me de l'estiu, una magnífica vista des del Robiñera, a la vall aragonesa de Chisagüés, a tocar de França. Allà dalt vam pujar el dilluns passat, abans de tornar cap a casa. Des dels seus 3005 metres es pot veure aquest espectacular panorama: a la dreta les Tres Sorores, amb el majestuós Monte Perdido; més a l'esquerra els dos Astazous, i a l'esquerra de tot, sota els núvols, el llegendari Vignemale, la glacera més gran dels Pirineus. I el meu pròxim objectiu pirinenc, si Déu vol. Ha estat un estiu fantàstic!

Genial!

2008-07-31T10:42:00.000-07:00

Molta polèmica entre l'espanyolada per aquest cartell de sota. S'han emprenyat com a mones.

A mi em sembla genial! I a més seria una gran campanya solidària. Com a mínim per culturitzar-los una mica. Perquè així són realment, aquesta gent. No a la cultura del subsidi! Es veu que el tipus que ha fet esclatar la polèmica és un regidor d'Iniciativa (això em sembla tant fort com el cartell en si). El partit ja l'ha desautoritzat via aquest comunistot paràsit que es diu Jordi Guillot. En fi.

Reformes a "La Gran Evasió"

2008-07-31T06:23:00.000-07:00

Després d'un període de proves que va durar tota una tarda, presentem per fi l'esperadíssim (he he) redisseny d'aquest blog. Entre els canvis convé destacar la nova capçalera (amb l'amic McQueen de protagonista, esclar), el canvi en els colors (sempre discrets). La tipografia segeuix sent la de sempre, i a la barra lateral hem incorporat de nou el perfil i l'emissora Ràdio Bullitt perquè pugueu llegir sempre acompanyats de bona música, i també una llista de links i blogs d'interès. Nova imatge, el mateix esperit.

Godó = Toxines mentals

2008-07-29T06:57:00.000-07:00

Ahir nit no podia dormir (feia molta calor) i vaig fer una cosa que feia molts anys que no feia, i la vaig fer per simple curiositat. Vaig escoltar uns minuts d'una tertúlia esportiva nocturna. Podia haver seguit llegint el volum de contes complets de Pere Calders que estic llegint ara, i en comptes d'això vaig optar per endollar els auriculars al telèfon mòbil i escoltar la ràdio. Primer error. En general ni llegeixo premsa esportiva en paper ni escolto programes esportius a la ràdio. La primera (paper) és més útil com a paper higiènic que com a artefacte per llegir, i considero que no val la pena escoltar com borden els periodistes esportius als micros. El cas és que ahir vaig fer una excepció (fruit de l'insomni i la desesperació), i vaig sintonitzar RAC1. Segon error.

Allà vaig sentir la veu d'un tal Raül Llimós que deia "deixem el tema Eto'o i passem al tema Messi". Els dos experts en el "tema" ("tema"?) eren un tal Oriol Domènech (papissot, pobre, però molt a més) i l'ínclit Pitu Abril (expert en el "tema" Messi i en el tema que faci falta, vaja, el que se sol conéixer com un pájaro). Acte seguit va començar una autèntica defecació al micròfon per part dels "experts". Va ser una expulsió de toxines massiva i 'amb sense aturador', que diria aquell. Avui es veu que no sé quin jutge de no sé quin tribunal de la FIFA es pronunciarà sobre si Messi ha d'anar als Jocs Olímpics de Beijing a gratar-se'ls amb els seus amics argentins o es pot quedar al Barça a guanyar-se el seu sou com Déu mana jugant la prèvia de la Champions. Recordem que el conflicte és: el Barça vol retenir Messi a tota costa per a que jugui la prèvia de la Champions, i per a que faci una bona pretemporada, etc etc, d'una banda; de l'altra, l'AFA (càrtel mafiós que controla el futbol argentí) i la FIFA (càrtel mafiós que controla el futbol mundial) diuen que ha d'anar als Jocs.

La tesi central del discurs dels dos "experts" era que Messi ha d'anar als Jocs i que el Barça s'està passant amb la seva postura de retenir el jugador, que no n'hi ha per tant, que la prèvia de la Champions la guanyem sense baixar del l'autobús. Aquesta tesi anava recolzada per arguments tan potents com (no és literal, perquè no sé com escriure en català papissot): "El nano s'ho mereix! Que la temporada passada, si hagués sigut per ell, ho hauríem guanyat tot! Es mereix que el deixin marxar" (voldria remarcar la excepcional falta de solvència mental d'aquest argument); "Ja se sap que quan fitxes un argentí o un brasiler el primer per a ells és la selecció i amb això hi has de comptar"; "Com diu Xavi, s'ha d'escoltar el jugador"; "El Barça s'hauria de posar d'acord amb els altres clubs europeus afectats i després reclamar" (aquest em sembla increïble!!) i altres cagallons mentals d'apreciable volum i pudor. En primer lloc sembla mentida que siguin del Barça (fins i tot la premsa espanyola està aplaudint l'actitud del club en aquest cas; no hi ha cap obligació legal de cedir un jugador als Jocs Olímpics i per això el Barça tensa la corda tant com pot).
En segon lloc, es veu que per aquests dos experts és igual la pasta gansa que el Barça li paga a Messi (i la pasat que Messi fa guanyar al Barça: us imagineu que es lesiona de gravetat?). I en tercer lloc, amic Abril, al Messi no l'hem fitxat ahir. Que porta a Can Barça des que té 14 anys home!! Potser se li pot exigir compromís i professionalitat en comptes de passar-li la mà per l'esquena cada dos per tres. Digui el que digui el jutge. Ara, ja es veu que alguna premsa no descansa, i si poden obrir foc a la directiva no ho dubten. Objectivament, per un culé, és millor que Messi, el jugador franquícia del club, no vagi als Jocs, jugui la prèvia, estigui amb els seus companys, etc, encara que al jugador li costi d'entendre. Però si això serveix per a fer mal a la directiva, sempre hi haurà alguns periodistes disposats a baixar-se els pantalons i plantar uns quants pins davant del micròfon, si es tracta de fer mal a la Junta directiva.
Per cert que després d'aquest tema van seguir parlant dels nous directius incorporats a la Junta. La primera frase del tal Domènech a ser "no els conec de res". La segona va ser "però no tenen cap credibilitat ni m'inspiren la confiança que m'inpiraven Soriano, Ingla, i els que han marxat" (ei, i això que no els coneix de res! Perquè no els posem a la presó directament?). Home, Domènech, si t'inspiraven tanta confiança el Soriano, l'Ingla i la resta de hàmsters que han abandonat el vaixell, com és que te'ls volies carregar a la moció de censura amb tantes ganes? L'amic Domènech va acabar dient també que li encanta el Guardiola i els fitxtages, però li sembla que no hi ha equip suficient per aspirar a Lliga i Champions. En definitiva, un altre sicari dels molts que volten per l'edifici del Grupo Godó a la Diagonal.

"Quan es diu a un amic que vingui, sempre diu que sí, i només

2008-07-28T05:06:00.000-07:00

"Quan es diu a un amic que vingui, sempre diu que sí, i només pregunta 'on?'; Mai pregunta 'per què?'"

"Una persona fa el que ha de fer (…), malgrat les conseqüències personals, malgrat els obstacles, malgrat els perills i les pressions". (John Fitzgerald Kennedy)

"El món és de Déu, però Déu el lloga als valents".

3 flashos. Frases que llegeixo en llibres, m'apunto al mòbil i de tant en tant repasso per a no oblidar-les.

Amb un parell

2008-07-24T04:36:00.000-07:00

Avui penjo un article d'ahir (a l'Avui) que em va agradar molt. Crec que en Pep Guardiola ho farà molt bé. S'ha acabat l'època dels dropos! Ara comencen a currar com Déu mana. Per això, la cançó del post estava cantada.

“El meu fill xuta més fort que vosaltres”
Guardiola motiva amb acidesa els futbolistes per mantenir la intensitat

Rebentats. Amb esbufecs continus i algunes rampes. Les gairebé tres hores de què disposen per fer la migdiada són les més desitjades del dia per a una plantilla que ja té cinc jugadors amb molèsties. Res de greu. “Després de les vacances ja se sap que la gent nota més l’esforç”, va resumir Thierry Henry, mentre admetia que amb el canvi de tècnic “la gent està una mica més ficada en els entrenaments” que l’any anterior. És el mètode Guardiola. T’obliga a estar concentrat sí o sí. Les sessions físiques són més curtes però més intenses que abans, segons admeten fonts del vestidor a aquest diari. I més temps amb la pilota. “Fem més jocs de tàctica i de possessió”, va confirmar Henry.
Si Guardiola ja és exigent per pura personalitat, la importància i imminència de la prèvia de la Lliga de Campions encara accentua més el seu rigor. “Estem accelerant molt en les sessions per aquesta eliminatòria. Ens preocupa, sobretot perquè encara no sabem el rival. Així que estem esforçant-nos molt a fons per a aquesta cita”, admeten els preparadors físics, que van incrementant el volum d’exercicis de força i resistència així que avança l’stage de Saint Andrews. La velocitat es treballarà a la gira pels Estats Units.
“Vinga, no camineu, no camineu”, esperonava Lorenzo Buenaventura, una de les cares noves del cos tècnic. Els preparadors físics van organitzar ahir un circuit de tres estadis als quals els jugadors s’havien d’apropar corrents. No hi havia pausa. Aureli Altimira controlava el temps. “Piiip”. A cada minut, canvi d’exercici. Tot atentament supervisat per Guardiola. “Més fort, més fort”, cridava el tècnic observant un exercici en què els jugadors s’aparellaven per enganxar-se per les espatlles i treballar cames.
“Guddy, estira més fort els braços del company, que si no sembla un ball”, indicava. “Vinga, aixeca’t. No t’aturis”, instava al jove del planter Jeffren. Encara més acidesa. “En principi el meu fill xuta més fort que vosaltres. Heu trigat tres voltes en l’exercici a donar velocitat a la pilota”, va deixar anar als defenses. Qui més qui menys va pensar en el debut del Pep al primer equip, quan en entrar als vestidors ufanós per la seva feina, Johan Cruyff li va dir:“Has sigut més lent que la meva àvia”.

Exigència, però distensió Guardiola ho té tot calculat, però a vegades sorprèn els mateixos preparadors físics. Ahir al matí va fer arribar els jugadors a l’entrenament corrent. Poc més d’un quilòmetre camp a través fins al campus de la Universitat. D’allà en van treure una sèrie d’enormes pilotes de goma per fer abdominals. Fitballs en diuen.
L’exercici va provocar més d’una rialla. Exigència, però distensió. I això que poca pilota de futbol es va xutar. Els jugadors es van repartir en tres grups: uns feien càrregues i saltaven tanques, d’altres assajaven l’acceleració després de ficar els peus en anelles i d’altres feien eslàloms driblant pals. A la tarda, tàctica. Tot orquestrat per mitja dotzena de tècnics i preparadors físics. Guardiola va continuar amb l’estil estricte de motivació. “Ei, a pressionar, als fores de banda els pressionem, i tothom. Des d’avui i fins a la final”. Fins a la final. Qüestió de mètode. Qüestió d’accelerar.

Polaroid 2 de dimecres tarda

2008-07-23T13:35:00.000-07:00

De la farmàcia, al súper:

Allí m'he trobat a Roberto Heras (es veu que som veïns, no és el primer cop que el veig pel barri), aquell ciclista escalador tan i tan famós i exemplar fins que es va haver de retirar, enxampat en un positiu per dopatge. M'he recordat de l'Alpe d'Huez: era avui! He arribat de la farmàcia i el súper just a temps de veure la exhibició de Carlos Sastre a l'etapa reina d'aquest Tour. Ha sigut esplèndid, marxant a les primeres rampes, deixant a tothom tirat, deixant als patrons d'aquest Tour amb un pam de nas. Pujant les 21 corbes del port més mític del ciclisme en solitari. Etapa i maillot jaune. Enhorabona, nano. Tants anys pujant muntanyes i ajudant als altres a pujar-les: et mereixies aquest moment. Avui has entrat a la història.

Polaroid 1 de dimecres tarda

2008-07-23T13:21:00.000-07:00

Gran moment aquesta tarda fent cua a la farmàcia.

Feia cua i davant tenia un jubilat d'aquests que van amb trenta milions de receptes. Jo m'esperava pacientment mentre la farmacèutica anava tallant amb el cutter els cartronets dels medicaments i enganxant-los a la recepta del vell. Jo pensava, capficat, com pot ser que a en ple segle XXI una farmacèutica encara hagi d'anar retallant cartronets amb un cutter i enganxant-los a les receptes. No hi ha cap sistema electrònic per agilitzar tot això? Res. Cutre! Molt cutre!! En plena espiral d'indignació interior, la farmacèutica, enmig del festival del cutter, ha arrencat mitja caixa de cartró en un tall practicat amb un cert èmfasi. "Ui, ho sento, m'he emportat mitja caixa", diu. "Dona, si fos el dit, encara. Però la caixa, rai".

Ho ha dit ràpid, al moment, amable, amb un mig somriure. Ens hem fet un fart de riure els tres. Evidentment, les meves cabòries s'han acabat amb les rialles.